Clown i òpera en
un espectacle creat a Banyoles
[Reportatge publicat a la
Revista Musical Catalana en el número de juliol-agost de 2012]
Diuen que l’òpera
és la màxima expressió del món teatral, però no ningú s’imagina què pot passar si
el gènere teatral que combinem amb la música és el clown. Almenys fins que
assisteixi a l’espectacle Operetta de
la companyia Cor de Teatre.
Per Mila Rguez. Medina
Quan el teló s’aixeca, apareix un piano que no sona i del qual comencen a
sortir els 26 cantants d’aquesta particular companyia amb seu a Banyoles, que
encarnen personatges vinculats al món del teatre i interpreten, sempre a
cappella, la “Marxa triomfal” d’Aida de Verdi. Comença aleshores un seguit de
catorze àries i cors d’òpera que fan riure durant hora i mitja els que han
tingut la sort de veure’ls i els que ho faran aquest estiu en el festival de teatre
més important d’Europa, el Festival d’Avinyó, en què han estat seleccionats per
participar enguany. Però això no ens ha de fer pensar que la música passa a un
segon pla: per al seu director musical, David Costa, Operetta “és l’exaltació de la veu, una oportunitat d’escoltar les
seves possibilitats i descobrir noves sonoritats d’un repertori imprescindible
que forma part de la nostra banda sonora: l’òpera”. Per tant, què és aquest
espectacle? El millor és preguntar-ho al mateix director escènic, Jordi Purtí:
“Podem definir Operetta com un
espectacle teatral amb música, únic per la seva combinació: òpera, un cor a
cappella i teatre gestual”.
Com qualsevol espectacle original i, per tant, arriscat, Operetta pot semblar que es mou per
terrenys una mica perillosos amb la combinació de l’humor i l’òpera, però tot
el contrari. Cor de Teatre proposa una singular manera d’interpretar el gènere líric
basada en el riure, però sota la seva concepció i realització hi ha un profund respecte
envers el món operístic. “Paròdia en Operetta,
mai! Estimem el món de l’òpera. Ens agrada. Ens dóna vida. Proposem un joc. Hi
convidem cantants per jugar-lo a l’escena. Hi convidem l’espectador a
entrar-hi. Tenim, sentim i volem donar molt respecte a l’òpera. És un cor de
teatre i, per tant, deixem l’Òpera en majúscules per a altres professionals.
Fer l’actuació al Liceu us podeu imaginar què va suposar per al grup i per a mi
com a autor i director: existeix la felicitat plena”, declara Purtí.
L’èxit
Es refereix a una de les actuacions més importants en l’intensiu recorregut
que ha viscut Operetta. El 8 de maig
de 2011 l’estrena de l’espectacle va omplir de gom a gom les gairebé 600
localitats del Teatre Municipal de Girona, i posteriorment, en la seva
temporada al Teatre Nacional de Catalunya, al juny, va aconseguir una ocupació
d’un 75% de mitjana i va acabar la temporada amb l’aforament complet de la Sala
Gran en les últimes funcions, per arribar després amb el mateix èxit al Teatre
Poliorama de Barcelona i al Temporada Alta de Girona. Moments importants, entre
molt d’altres, en un any que ara es celebra amb la seva participació al
Festival Off d’Avinyó, tot un referent a
nivell internacional, al qual han estat convidats per participar el proper mes de
juliol. Purtí té clar d’on ve aquest èxit: “Operetta
va ser escrita pensant en tots els públics. Universal com l’òpera. Per a totes les
nacionalitats, edats, cultures, entesos, aficionats de l’òpera i del teatre...
Agrada perquè es espontània, propera, intel·ligent, divertida, emotiva,
transparent i generosa en el treball de tot l’equip de fora i dintre de
l’escena.” Tot i això, només cal parlar amb algun membre del cor per veure que ells
són els primers sorpresos pel somni en què s’ha convertit Operetta. Mariona Callís ho deixa claríssim: “Jo crec que tots prevèiem
que tindria èxit. Però no crec que ningú s’imaginés que la cosa creixeria a
aquesta velocitat!” I és que, si alguna cosa és aquest reconegut espectacle de Cor
de Teatre, és un somni fet realitat de Jordi Purtí. Operetta va ser el seu 50è espectacle. “Vaig fer aquest espectacle
per celebrar-ho. Un autoregal. Realment, en un any estrenar al Municipal de
Girona, fer les temporades al Teatre Nacional i al Poliorama, la gira actual de
gener a juny a quasi quaranta ciutats catalanes, omple i supera les
expectatives inicials del projecte.”
La gènesi d’Operetta va ser com
una autèntica història d’amor. Purtí vivia amb aquest desig de la perfecta
combinació d’òpera i humor per a tots els públics i vet aquí que hi havia el
Cor de Teatre esperant-lo. “El projecte d’Operetta
estava aprovat per a la temporada al Teatre Nacional 2011. Em faltava la
companyia per interpretar-lo i el destí va fer que, dos dies abans de la reunió
definitiva amb en Sergi Belbel, assistís a una actuació de l’anterior espectacle
de Cor de Teatre. «Son ells», vaig pensar a la butaca, i mentrestant adaptava i
canviava escenes, ja que la idea inicial partia d’un nombre reduït de cantants.
Un cop acabat, i amb una trobada amb l’ara ja col·lega i director musical David
Costa, començava un viatge cada vegada més llarg i ple de parades meravelloses.
No vull dir que hi hagi cap camí fàcil, però com a la muntanya sempre hi ha un
regal que compensa l’esforç”, recorda el director escènic. L’altre gran
implicat en aquesta historia, el director musical David Costa, explica al
detall el procés de creació: “El dramaturg és en Jordi Purtí i en un 90% va ser
ell qui va seleccionar les peces per poder combinar la part gestual i musical.
Ell, escoltant les àries, els cors i les obertures d’òpera s’imaginava un guió
que el desenvolupen en escena els cantants. Quan em va demanar de fer aquest
viatge junts, jo només li vaig posar una condició: «Ho farem tot a cappella,
només amb les enormes qualitats de l’instrument més gran de tots: la veu.»
Encarregar els arranjaments va ser fàcil: Pere-Mateu Xiberta havia de ser el
nostre aliat. Així va ser, amb l’ajut, en tres peces, del també compositor Esteve
Palet i Mir. Ells dos han fet un treball excel·lent i de gran complexitat.”
Assajar Operetta va ser com tenir
dues partitures, la gestual i la musical, que després havien de combinar.
Un dolç repte
Diu David Costa que “una de les crítiques més interessants que hem rebut ha
estat que el públic s’oblidava que estàvem interpretant la música en directe;
quan s’adonaven del fet quedaven sorpresos. La normalitat dels cantants i
actors a l’hora d’assumir les dues accions, el cant i el gest, ha estat molt
ben valorada”. Però això que sembla tan fàcil, no ho és tant: “Un repte, realment
Operetta és un espectacle per a
«malabaristes»; si bades en qualsevol moment, ja hi ets!” A més, la majoria del
cantants combinen la música amb les seves carreres professionals: “Fins ara ha estat
possible, amb ganes i energia per part nostra, i sobretot també comprensió i
suport per part de la gent del nostre voltant. Actualment comença a ser més
complicat. Si entre setmana treballem a les respectives feines i cada cap de
setmana estem actuant amb Cor de Teatre... costa trobar temps per a nosaltres,
la família, els amics... Ara veurem si podrem continuar-ho compatibilitzant i
com ho farem tot plegat...”, diu Mariona Callís. Veure a sobre de l’escenari
l’espectacle fa pensar que els assajos han de ser tant o més divertits que la
mateixa posada en escena, però aquesta membre del cor puntualitza: “El procés
de preparació va ser enriquidor i divertit, sí, però també molt dur. Després de
treballar les teves horetes a la feina de cadascú, anar a la nit a la duresa de
l’assaig, concentrar-te quan estàs cansat, anar a dormir tard i l’endemà
aixecar-te aviat per tornar a anar a treballar i tornar a anar a assajar a la
nit...”
Operetta viu un moment dolç i difícil de creure
des de la mateixa estrena: “L’estrena va ser un part, gairebé! Vam estar força
mesos assajant a un ritme que no hi estàvem gens acostumats! I com més s’acostava
la data, més nerviosos estàvem per por de no arribar a l’estrena amb tot lligat
i assajat! Per sobre de tot, però, ha significat un gran canvi en la vida de Cor
de Teatre, en l’organització, en la gestió, en la freqüència de bolos... I en
el plantejament de vida de cadascun de nosaltres.” I és que parlar amb la
Mariona del que ha significat per a tots els implicats dóna la millor idea del
significat d’Operetta: un cant català
d’amor a l’òpera farcit d’alegria.
